Nova vaga de metges a Catalunya: què reclamen i com afecta el servei habitual

Els metges catalans tornen a parar. Aquest divendres se celebra una nova jornada de vaga de 24 hores, la segona d'aquesta setmana, convocada pel sindicat Metges de Catalunya, en el marc d'un conflicte laboral que s'arrossega des de fa mesos. El col·lectiu reclama millores estructurals en les seves condicions de treball i la negociació d'un conveni propi que atengui les especificitats de la professió mèdica.

La mobilització s'estendrà fins a les vuit del matí de dissabte, encara que el sistema sanitari mantindrà operatius els serveis considerats essencials per a garantir l'atenció a la ciutadania.

Una protesta que torna als carrers

La jornada de vaga no es limita a l'atur assistencial. Està prevista una manifestació a Barcelona que arrencarà a les 10.30 hores enfront de la seu del Departament de Salut. El recorregut serà circular i conclourà en el mateix punt, on es llegiran diversos manifestos reivindicatius.

Des del sindicat han volgut donar a la mobilització un to simbòlic i visual, definint-la com una espècie de “rua reivindicativa” amb diverses comparses temàtiques. Cadascuna representarà alguns dels problemes que, segons denuncien, afecten el col·lectiu: guàrdies mèdiques de 24 hores, sobrecàrrega assistencial, falta de professionals i desgast acumulat després d'anys de pressió en el sistema públic de salut.

No es tracta d'una protesta aïllada. És la setena jornada de vaga des que van començar les mobilitzacions el passat 3 d'octubre, la qual cosa reflecteix la persistència del malestar en el sector.

Serveis mínims: què funcionarà amb normalitat

Malgrat l'atur, la Generalitat ha decretat serveis mínims per a assegurar l'atenció sanitària bàsica i les situacions d'urgència. Es garanteix el funcionament habitual de:

• Serveis d'urgències, tant per a pacients externs com hospitalitzats.
• Unitats especials, com a vigilància intensiva, unitats coronàries, hemodiàlisi o neonatologia.
• Tractaments oncològics urgents, incloses radioteràpia i quimioteràpia quan existeixi necessitat vital.
• Activitat quirúrgica inajornable.
• Atenció a pacients ingressats.
• Sistemes de coordinació d'emergències mèdiques.

En l'àmbit extrahospitalari i d'atenció primària, es mantindrà un terç de la plantilla. El transport sanitari haurà de cobrir totes les urgències, així com els tractaments de diàlisi, oncologia i oxigenoteràpia que no puguin demorar. El Banc de Sang i Teixits funcionarà al 50% i els centres penitenciaris operaran com en un dia festiu.

La resta de serveis no essencials funcionaran precisament amb aquesta consideració: com si es tractés d'una jornada festiva.

El nucli del conflicte: un conveni propi i més professionals

La principal reivindicació del col·lectiu és la negociació d'un conveni específic per a metges, independent de la resta de categories sanitàries. Consideren que la singularitat de la seva responsabilitat clínica i la càrrega assistencial requereixen un marc laboral diferenciat.

El conflicte també s'ha vist alimentat per la reforma de l'estatut marc dels professionals sanitaris, la norma estatal que regula les relacions laborals en el sector públic de salut. Encara que el Ministeri de Sanitat i alguns sindicats van aconseguir un acord al gener, les organitzacions mèdiques no el van recolzar en considerar que les seves demandes no van anar prou recollides i que la seva representació en la negociació va ser insuficient.

En l'àmbit autonòmic, Metges de Catalunya exigeix al Departament de Salut respostes concretes per a millorar les condicions laborals, especialment quant a la jornada i els descansos. Una de les demandes més reiterades és l'eliminació de les guàrdies de 24 hores, un model que, segons el sindicat, compromet tant la salut dels professionals com la qualitat assistencial.